Premisses funcionals per al disseny dels quiròfans híbrids
Des dels últims anys, els quiròfans lideren el procés de transformació sanitària, amb la inclusió de nova tecnologia que aporta seguretat, confort, eficiència i qualitat, tant al pacient com al personal mèdic. El resultat d’això és la sofisticació dels quiròfans.
Un quiròfan híbrid és una sala quirúrgica multidisciplinària on es combinen serveis de cirurgia amb dispositius avançats d’imatge per al diagnòstic d’alta qualitat, podent combinar tots dos en temps real sense necessitat de traslladar al pacient.
Les intervencions quirúrgiques complexes solen practicar-se en àrees allunyades de les sales d’imatge per al diagnòstic. Per tant, de necessitar un examen amb imatges d’alta qualitat enmig de l’operació, el trasllat del pacient a aquestes àrees, que poden estar fins i tot en diferents edificis, pot posar en risc la seva seguretat i suposar una pèrdua de temps necessari per a la intervenció.
Requeriments espacials i tecnològics
Els quiròfans posseeixen una dimensió d’entre 40 i 60m², encara que els híbrids requereixen espais d’entre 70 i 90m² per a permetre major flexibilitat. Hi ha dues tipologies, una sala única on quiròfan i diagnòstic per imatge s’uneixen, o un quiròfan amb sala annexa on s’integra un arc radiològic fix de visualització angiogràfica o RMN en aquest espai, el qual ha d’estar revestit de plom per a complir amb els requeriments de radiofísica sanitària. Aquests quiròfans han de comptar també amb eines per a realitzar cirurgies poc invasives.
En aquesta segona tipologia de sala annexa es permet la circulació ambulatòria i un ús independent de l’equip diagnòstic per a la imatge sense necessitat de contaminar el quiròfan.
És necessari comptar amb el suport d’espais diferenciats per a comando i sala de màquines, que han de disposar-se contigus i amb visualització directa a la sala quirúrgica. Integrar la tecnologia de comunicació en temps real per a realitzar conferències des de diversos llocs del món és útil en casos de docència o en equips col·laboratius internacionals.
Els cirurgians busquen projectar imatges en vídeos de temps real ja que aquests ofereixen una major claredat i visibilitat que la directa anatomia del pacient. Per a això, les pantalles i eines de gravació han de ser d’alta definició, amb llums de fàcil mobilitat i intensificador de raigs X.
Una correcta il·luminació
Els aparells mèdics han de poder proporcionar la llum quirúrgica necessària per a realitzar adequadament els procediments intervencionistes. La llum natural afavoreix el confort de pacients i personal mèdic, sobretot en operacions de llarga durada, amb el correcte control d’aquesta s’eviten problemes d’enlluernaments i el cirurgià pot operar de la forma més convenient.
Flexibilitat i simplificació de fluxos
S’ha de tenir en compte el flux del personal en el disseny de la sala per a adequar l’equipament de manera correcta, diferenciant moviments. A més, les sales annexes permeten un flux de persones diferenciat entre ambulatòries i persones que vagin a passar per una operació.
El concepte de construcció modular ofereix la flexibilitat que aquests equipaments requereixen, així com una major facilitat d’instal·lació, manteniment i reparació, economia de temps, seguretat en la inversió i major qualitat en els elements.
La sala de diagnòstic ha de tenir les mateixes condicions d’asèpsia que el quiròfan, garantint la sobrepressió d’aquest. A través de circuits paral·lels es permet l’ús dels aparells tecnològics també fora de processos quirúrgics amb el mateix tractament d’aire ISO5 que en la taula operatòria.
Control i tractament de l’aire
La normativa ISO 14644 és d’obligat compliment en els quiròfans i garanteix que l’aire estigui lliure de partícules que puguin transportar microorganismes, minimitzant el risc de contaminació. Seguir aquesta normativa permet reduir el risc d’infeccions i controlar la qualitat de l’aire.
Una de les particularitats a tenir en compte a l’hora de dissenyar aquests quiròfans és, per exemple, les portes i els corrents d’aires que aquestes poden provocar. Això condiciona la configuració i seccions de la unitat de tractament d’aire i les característiques constructives exigibles.
Beneficis per a l’usuari
La tecnologia com les imatges d’alta qualitat en 3D, les tomografies intraoperatòries i les ressonàncies magnètiques en el mateix llit d’operacions permeten una sèrie d’avantatges i millores.
Entre ells, la multidisciplinarietat que facilita el treball simultani de diversos equips mèdics i l’atenció més individualitzada que reben els pacients, així com la seguretat que suposa minimitzar els trasllats entre quiròfans i radiologies, rebaixant la possibilitat d’infeccions i complicacions durant la cirurgia, per la qual cosa els pacients tenen una millor recuperació.
La precisió que suposen tots aquests avanços tecnològics permet també un millor diagnòstic en temps real que milloren les possibilitats d’èxit a llarg termini.
Arquitectura modular: Adaptació a les noves necessitats
El paper de l’arquitectura és vital per a poder acompanyar a la medicina en el seu continu avanç. En aquest sentit, el mòdul estructural i la seva correcta definició és fonamental: L’obsolescència de l’hospital es pot combatre mitjançant una estructura que permeti la transformació per als nous usos que, generalment, demanden altres dimensions en planta i una altura sobre forjats superior, fàcil de resoldre en edificis d’obra nova però difícil en una rehabilitació.
Les necessitats que ha de cobrir aquesta classe de quiròfans canvien de manera constant, segons el tipus d’operació que es vagi a dur a terme o fins i tot amb les millores tecnològiques. Per això, els espais han de ser flexibles, que permetin modificacions en sòls, sostres, climatització i tecnologies de comunicació.
El disseny d’una sala híbrida és tan complex com el que es duu a terme en aquest espai, així que els arquitectes han d’actualitzar els seus coneixements i participar en els canvis que s’estan donant en els blocs quirúrgics del món.
El model híbrid, per tant, dona suport a la millor cura dels pacients i l’ús òptim dels espais, incorpora condicions d’asèpsia i característiques d’equipament avançat. Se solen usar en intervencions complicades com a cardíaques, vasculars o de neurocirurgia, però poden resultar convenients per a qualsevol altra disciplina.
PINEARQ porta anys treballant en aquesta mena de quiròfans per a construir l’hospital del futur, alguns exemples de projectes amb quiròfans híbrids són el nou bloc quirúrgic de l’Hospital Sant Joan de Déu, el futur Complex Hospitalari Universitari de la Corunya i l’Hospital del Mar.
Si t’ha interessat aquest article, pots llegir més aquí: