Novo CHUAC: l’Hospital global i únic
El Nou Complex Hospitalari Universitari de la Corunya neix de la necessitat de concentrar els recursos en una mateixa àrea, eliminant l’Hospital Teresa Herrera i el centre d’especialitats de Ventorrillo, i creant nous blocs funcionals que es construiran en parcel·les contigües al complex hospitalari existent amb vista a la Ria.
La proposta es caracteritza per una integració harmoniosa amb l’entorn, basada en la sostenibilitat i la humanització dels espais sanitaris. A més, s’ha dissenyat de manera flexible perquè pugui tenir un futur creixement ordenat, adaptant-se a les noves tècniques i especialitats.
La intervenció tindrà en compte els condicionants relatius a les interaccions entre el Novo Chuac i l’hospital existent, amb la condició de garantir el correcte funcionament d’un, i l’execució de l’altre: això suposa un gran repte quant a la planificació del pla director.
El projecte consta d’una superfície d’obra nova de 256.557m2 i 11.000m2 de reforma.
Requisits i pla funcional
En finalitzar l’ampliació, la unitat d’hospitalització comptarà amb 1688 llits, de les quals 754 seran nous. S’ampliaran 122 noves consultes (435 en total), 62 nous boxs d’urgències (8 de crítics i semicrítics, 4 penitenciaris, 7 d’aïllament, 35 convencionals i 6 d’exploració, 2 d’exploració obstètrica i 6 pediàtrica), 19 quiròfans (2 híbrids, 3 d’altes prestacions, 8 convencionals, 3 d’urgències, 1 de cremats, i 1 obstètric), 42 sales de diagnòstic per la imatge (ressonància magnètica, ecografies, tomògrafs, radiologia digital, entre altres). Comptarà amb servei de medicina nuclear, servei d’hemodinàmica, i servei d’oncologia radioteràpica amb 5 búnquers (4 generals i 1 radiocirugía i quirofanitzats).
Àrea d’implantació: topografia i accessos
L’àmbit d’implantació es caracteritza per tenir un pendent descendent en direcció sud-oest-nord-est i una superfície de 70.891m2.
La proposta del nou edifici s’adapta a la condició del pendent i saca partit espacial i funcional, convertint el que a prior és una dificultat en una solució avantatjosa, atès que permet que els diferents accessos es puguin fer a través de diferents plantes, amb una via perimetral que comunica tots els accessos.
Aquests accessos se separaran de manera ordenada, proporcionant accessibilitat i comoditat. L’hospital albergarà una capacitat aproximada de 1260 places d’aparcament per a usuaris, dividit en dues zones; una per a les consultes externes i urgències, i l’altra de caràcter general.
Aquesta topografia permet realitzar diversos accessos independents i a diferents nivells:
-Planta 0: Consultes externes i logística
-Planta 2: Urgències
-Planta 3: Radioteràpia
-Planta 6: Accés principal i docència
-Planta 7: Rehabilitació
«L’ accessibilitat és una condició innata de l’arquitectura hospitalària.»
Concepció arquitectònica: un nou hospital global y únic
La intervenció ha de donar com a resultat un nou hospital que integra els nous edificis amb el centre existent, funcionant tot com un sol conjunt, a través de les següents estratègies de disseny:
Gran pati central com a jardí climàtic i de salut
El gran pati central compta amb terrasses es situa entre l’edifici existent i la nova intervenció, articulant l’accés general i els principals eixos de comunicació. Sobre el jardí, es bolquen les zones més públiques: vestíbul principal, botigues, cafeteria, auditori i capella, així com el vestíbul de consultes externes. Sobre el pati es bolquen també els principals eixos de comunicació, fet que converteix aquestes circulacions en espais lluminosos, amb vistes als jardins i a la vegetació, i permet que els usuaris s’orientin amb facilitat en els seus trajectes. Aquest recorregut, que també ha de ser funcional, contribueix amb la idea d’humanitzar els espais interiors i vertebra l’edifici amb la idea d’obrir-se a la Ria i a la naturalesa, tant present a Galicia i a la pròpia ciutat de A Coruña.
La llum és un altre element que configura d’aquest espai, doncs es creen lluernaris i les façanes es resolen amb grans finestrals de mur cortina per garantir l’entrada de llum. A l’interior, es dissenyen espais amb dobles i triples alçades per generar visuals suggeridors.
A més, aquest nou pati resol les diferències de cotes entre els edificis. L’edifici existent de l’Hospital té una altura entre forjats de 3.60m, la qual cosa no resulta el més adequat per a les exigències tècniques actuals. Es proposa que la nova construcció es realitzi amb altura entre forjats de 4.20m, la qual cosa permet una millor execució i manteniment de les instal·lacions disposades en falsos sostres, i una altura lliure dels espais més digna. Els petits desfasaments entre les cotes de forjat en la resta de plantes es resolen amb rampes i ascensors de doble embarcament, perquè les circulacions siguin sempre accessibles.
Albert de Pineda assenyala la necessitat de comptar amb una “bona estructura, ja que podem millorar totes les parts d’un hospital, però si la seva estructura no suporta les noves instal·lacions, no hi ha hospital del futur”.
La Ria com a teló de fons
Les vistes sobre la Ria i sobre la platja de Santa Cristina tenen gran importància en l’emplaçament. Gràcies a les terrasses descendents del pati central que s’adapten a la topografia, la Ria està present com a teló de fons des de la cafeteria, el foyer de l’auditori i des de els eixos principals de comunicació.
Patis i adaptació a la topografia amb esquema de pinta
L’edifici s’organitza amb un esquema de pinta, en sentit paral·lel a la pendent, fet que permet que es vagi adaptant al terreny de manera natural. Aquesta disposició facilita una organització clara dels espais i de les circulacions, generant patis entre els diferents blocs, que a l’esta orientats a Sud, afavoreixen una bona il·luminació natural de totes les estances. Així l’edifici es configura en diversos blocs, que van canviant d’alçada segons la pendent, i que fragmenta la configuració volumètrica de l’edifici, fent-lo més amable amb l’entorn.
Els diferents blocs de la pinta es disposen amb les façanes orientades a l’Est i a l’Oest, una solució òptima des del punt de l’assolellament de les estances, especialment de les habitacions de les unitats d’hospitalització.
Eixos de comunicació
Existeixen dos grans eixos de comunicació que parteixen del vestíbul general d’accés i discorren paral·lelament al gran pati central, a partir dels quals van sorgint els nous blocs que configuren l’esquema de pinta. Per una banda, l’escala mecànica permet recórrer l’edifici en la seva longitud i alçada, i per altra, es genera un altre categoria d’escala de menor entitat entre els blocs a través dels patis interns, pensades com elements lleugers i diàfans, a mode de connexions puntuals.
Vegetació
La vegetació s’introdueix en els espais exteriors i a les diferents places d’accés, així com el gran pati central i a la resta de patis, humanitzant els espais de circulació i de estança. Es pretén potenciar l’aspecte més humà de l’hospital, generant vistes atractives que contribueixen a amenitzar l’espai interior, al mateix temps que es dona valor a l’actuació des del punt de vista ambiental, paisatgístic i de sostenibilitat.
A les cobertes s’opta per una solució constructiva de cobertes verdes i enjardinades amb terrasses, per materialitzar la idea de sostenibilitat i humanització de l’ambient hospitalari. Els pacients i usuaris poden accedir a aquestes cobertes, enteses com zones d’esbarjo amb un bon assolellament i vistes a la Ria.
Orientació i assolellament
La disposició del nou edifici a la parcel·la s’ha basat en la premissa de buscar la millor orientació en relació a l’assolellament, l’entrada de llum natural i les vistes. En aquest sentit, gràcies a la disposició dels nous blocs, aquests absorbeixen tot el recorregut del sol, des de la sortida a la posta de sol. Alhora, els blocs estan disposats amb alçades decreixents segons la pendent per assegurar l’entrada de llum natural que s’incrementa amb la disposició de zones obertes en forma de patis.
Materialitat exterior: façana i cobertes
La façana es resol mitjançant un sistema de mur cortina que permet la major entrada de llum possible, complementada per un sistema de protecció solar de lames verticals i horitzontals que s’adapten a la distribució interior per aconseguir un òptim confort tèrmic i lumínic. El projecte preveu actuar també a les façanes de l’edifici existent amb l’objectiu d’unificar la imatge de tot el c conjunt, a més de dotar-les d’aïllament tèrmic acord als criteris de sostenibilitat i eficiència energètica.
La calidesa de la fusta a l’interior: El castany gallec
La imatge interior de l’edifici té com objectiu proporcionar el màxim confort en les àrees hospitalàries mitjançant l’ús de materials nobles i sistemes constructius que permeten modificacions senzilles per adaptar-se als canvis organitzatius de l’hospital, garantint un fàcil manteniment i bon envelliment. La materialitat busca potenciar la intimitat i generar espais agradables a l’usuari. La fusta cobra un protagonisme especial, dotant els espais d’ambients càlids i confortables. S’utilitzarà fusta local de castany gallec amb certificat FSC.
A l’entrevista de la Cadena SER, Albert de Pineda defensa que el resultat final del projecte serà un espai “amable” que connectarà els diferents edificis nous i preexistents, mitjançant les zones verdes. Considera que l’Hospital del futur ha de ser “amable, sostenible i ultramodern”, i està convençut de que es construirà un edifici d’última generació pensat per l’usuari, acompanyants i professionals.