El nou hospital de Pordenone va ser inaugurat el passat 16 de desembre per la Azienda Sanitària del Friuli Occidentale. L’hospital, de 82.500 metres quadrats i 475 llits, es converteix en el centre de referència de la regió de Friuli. Amb un valor de 276 milions, el projecte ha estat dissenyat per Pinearq al costat de Politecnica, Manens i Cooprogetti de Pordenone.
L’edifici s’ha pogut construir sense afectar el funcionament sanitari ja que se situa en el terreny adjacent al de l’hospital actual.
El projecte s’enfronta a un context urbà caracteritzat per diferents èpoques. Aquesta dificultat es resol amb una arquitectura sòbria però icònica, inspirada en la tradició, com la seva façana que dialoga amb el porticat existent en Via Montereale. A més, es vincula a la naturalesa, generant beneficis energètics que milloren la qualitat de l’entorn.
L’edifici crea espai urbà i continua amb el Corso Vittorio Emanuele consolidant la via Montereale com a eix per als vianants. La ubicació de l’àrea publica i les zones d’espera de l’ambulatori també contribueixen a la creació d’activitat i vida.
La ubicació del projecte persegueix l’objectiu de situar els equipaments amb proximitat per als vianants per a la majoria dels usuaris, seguint el criteri de ciutat accessible a quinze minuts i promovent la sostenibilitat.
La ciutat dels quinze minuts és un concepte innovador introduït per l’urbanista francès Carlos Moreno, i va sorgir per a donar resposta a les necessitats de la societat moderna. Aquest disseny es basa en la idea que tots els serveis i recursos han de trobar-se a una distància màxima de temps a peu o amb bicicleta des de la llar.
Aquest nou paradigma de disseny urbà beneficia al medi ambient i als ciutadans, reduint el temps de desplaçament sense una dependència exclusiva del vehicle individual, com succeeix a l’hospital suburbà que requereix accés amb cotxe. D’aquesta manera, també s’evita la perduda d’activitat urbana que genera l’abandó de l’hospital, com hagués estat el cas de Pordenone d’haver estat traslladat a l’extraradi, que no hagués aprofitat la seva capacitat motora d’activitat urbana i social.
Ciutats modernes com París, Oxford, Melbourne o Barcelona implementen avui dia aquest model de ciutat.
El disseny es caracteritza per la clara separació dels fluxos circulatoris, creant una disposició espacial senzilla i funcional d’acord amb les pràctiques internacionals.
La placa regular sobre les que s’aixequen les quatre unitats d’hospitalització, separades per grans patis interiors, estan connectades creant diferents fluxos de circulació. Aquestes circulacions s’han organitzat sobre la base de les diferències de trànsit, distingint entre circulacions de pacients ambulatoris i visites d’hospitalització. De la mateixa manera, els diferents serveis i unitats han estat comunicats per la xarxa interna de trànsit.
La flexibilitat i adaptabilitat s’han assegurat mitjançant solucions de disseny transversal, la distribució regular d’elements sismoresistents, i la disposició modular, permetent una reconfiguració en cas de necessitats futures.
El projecte ha seguit els principis de lean healthcare, optimitzant l’espai, els fluxos i el consum d’energia.
Sostenible i energèticament eficient, es dissenya per a millorar l’experiència del pacient, oferint espais funcionals i un entorn còmode i acollidor, amb l’objectiu de l’eficiència operativa per a facilitar el treball del personal sanitari i reduint els temps d’espera per a respondre de manera efectiva a les necessitats de la comunitat.
Les instal·lacions integren tecnologies d’avantguarda per a la gestió de l’energia i la sostenibilitat.
S’han instal·lat sistemes de trigeneració (electricitat, calor i ACS), bombes de calor i cobertes verdes per a reduir el consum i contribuir al benestar perceptiu, a l’aïllament tèrmic i a la gestió d’aigües per a així guanyar eficiència tèrmica. L’elecció de materials duradors, de fàcil manteniment i higienització també garanteix una reducció de despesa d’energia.
A més d’un correcte aïllament de l’envolupant, s’han previst panells fotovoltaics i solars tèrmics per a la producció d’energia renovable, reduint així l’impacte mediambiental.
La gestió de residus es consolida com a aspecte crucial del projecte des de l’inici, reutilitzant la mateixa terra que es va excavar per a evitar enviar-la a un abocador. Totes les instal·lacions de l’hospital estan pensades per a garantir una logística eficient i reduir la petjada de carboni.
L’adopció de la metodologia BIM, utilitzada en les primeres fases, ha optimitzat el disseny i la construcció de l’edifici, permetent també la creació del Bessó Digital per al futur monitoratge i manteniment predictiu.
A més, la seva estructura adaptable i modular està dissenyada per a integrar de manera contínua les noves tecnologies en funció de les necessitats futures, tant en termes d’espai com d’instal·lacions.
Mauro Strada, de Manens, explica com l’estructura està dissenyada per a respondre a les necessitats sanitàries emergents i anticipar-se als futurs reptes, posant sempre en el centre les necessitats de l’usuari, sent pacient o treballador. L’eficiència energètica, la funcionalitat i el correcte rendiment s’han equilibrat per a convertir l’hospital de Pordenone en un model virtuós a l’avantguarda italiana sanitària.
Paolo Muratori, enginyer de la Politècnica, director del projecte i de les obres, declara: “L’hospital representa un nou concepte d’assistència sanitària regional i nacional, un model d’innovació d’enginyeria, sostenibilitat i de qualitat funcional”.
Albert de Pineda conclou que “El nou edifici es basa en la idea d’integració urbana, concebuda no sols com un lloc funcional, sinó com a arquitectura en diàleg amb el teixit urbà (…) El pòrtic, tret distintiu de l’arquitectura tradicional de Pordenone, es reinterpreta, integrant l’hospital en els pòrtics de Corso Vittorio Emanuele i Via Montereale. L’arquitectura es proposa com un lloc acollidor, obert i integrat en la societat.”
Si t’ha interessat aquest article, pots llegir més aquí:
