Dissenyar un espai per als primers dies de vida
Hi ha llocs en un hospital que concentren, d’una manera especialment intensa, la tensió entre l’alta tecnologia mèdica i la vulnerabilitat humana. La Unitat de Cures Intensives Neonatals n’és un. En aquestes sales conviuen les incubadores, els monitors i els respiradors amb famílies que esperen, que acompanyen, que aprenen a reconèixer el ritme de vida d’un nadó acabat de néixer que necessita ajuda per créixer.
Aquest article presenta la reforma parcial de la planta 8 de l’Hospital de Barcelona SCIAS, un projecte que ha transformat els serveis de Neonatologia i Urgències Pediàtriques amb l’objectiu de millorar l’atenció clínica i, alhora, crear un entorn més humà per als pacients més petits i per a les famílies que els acompanyen.
L’hospital i el seu context
L’Hospital de Barcelona és un edifici d’ús sanitari construït l’any 1987, recognoscible per la seva volumetria en dues peces: un sòcol horitzontal de gran superfície on es concentren els serveis de suport assistencial, diagnòstic i cirurgia, i una torre vertical de 16 plantes que allotja principalment les unitats d’hospitalització. La planta 8, objecte de la reforma, se situa a la torre. Aquesta planta presenta una configuració mixta: combina una zona d’hospitalització convencional amb dos serveis d’alta especialització: la UCI Neonatal i les Urgències Pediàtriques, fet que la converteix en un espai d’una enorme diversitat funcional i d’una notable complexitat operativa.
Amb el pas dels anys, la distribució original va anar quedant desfasada respecte dels estàndards actuals d’atenció pediàtrica i neonatal. Les instal·lacions necessitaven una actualització profunda i el programa d’espais ja no responia adequadament a les necessitats dels pacients, de les famílies ni dels professionals. Era el moment d’intervenir.
Objectius i programa de la reforma
La intervenció no parteix d’una voluntat de renovació estètica, sinó de necessitats funcionals i assistencials concretes. El diagnòstic previ va identificar diversos dèficits que la reforma havia d’abordar: insuficiència d’habitacions pediàtriques individuals, manca de boxes d’atenció a urgències, espais de neonatologia funcionalment superats i una xarxa d’instal·lacions que requeria una modernització urgent.
El programa resultant es pot resumir en cinc grans objectius:
- Ampliar la capacitat pediàtrica amb quatre noves habitacions individuals d’hospitalització.
- Dotar les Urgències Pediàtriques de quatre nous boxes d’atenció (Box UCA Ped.), reconvertint espais d’administració infrautilitzats.
- Adequar la superfície de Neonatologia, però millorar substancialment les seves instal·lacions i equipament.
- Generar una zona central de control i suport compartida entre els diferents serveis de la planta.
- Actualitzar totes les instal·lacions de la zona d’actuació, incloent-hi la protecció contra incendis i els sistemes d’eficiència energètica.
Neonatologia: un espai que cuida a les famílies
L’entorn com a part del tractament
La medicina neonatal ha experimentat una transformació radical en les darreres dècades. Si als seus inicis la UCI Neonatal era concebuda com un entorn exclusivament clínic, on l’eficiència tècnica predominava sobre qualsevol altra consideració, avui el paradigma ha canviat de manera irreversible.
L’evidència científica demostra que l’entorn físic en què es desenvolupen els primers dies i setmanes de vida d’un nadó prematur o de risc té un impacte directe en la seva evolució clínica. El soroll excessiu, la llum intensa i constant, la manca de privacitat o la impossibilitat de mantenir un contacte pell amb pell continuat amb els pares són factors que poden comprometre el desenvolupament neurològic del nounat.
«Els nadons prematurs no només necessiten la millor tecnologia. Necessiten també silenci, llum tamisada, la veu i l’escalfor de les seves mares i pares. L’espai ha de fer possible tot això alhora.»
El paper de la família
Un dels canvis més significatius en la concepció contemporània de la UCI Neonatal és el lloc que ocupa la família en el procés assistencial. Els models d’atenció centrats en la família (Family Integrated Care) reconeixen els pares no com a visitants de l’espai clínic, sinó com a participants actius en la cura del nadó.
Aquest enfocament té conseqüències directes sobre el disseny arquitectònic. La unitat reformada incorpora espai perquè els pares puguin estar presents de manera prolongada al costat de les incubadores, amb condicions de confort que s’han portat al màxim amb espais funcionals, còmodes, amplis i amb llum natural per a les visites. La disposició dels llocs de neonatologia contempla la presència d’acompanyants sense comprometre els circuits clínics ni la privacitat entre famílies.
La UCI disposa de dos espais diferenciats: un espai per a 4 incubadores i acompanyants, i una habitació “mare-nadó”, per ingressar-hi mares que també han passat per una intervenció. D’aquesta manera poden estar junts tots dos.
La família al centre del projecte
La millora de les instal·lacions ha estat un dels eixos vertebradors del projecte. La unitat de Neonatologia comptava amb sistemes que, tot i continuar funcionant, havien quedat tècnicament superats. La reforma ha inclòs la renovació completa de les instal·lacions a l’àrea d’actuació: climatització amb control individualitzat de temperatura i humitat, sistemes de gasos medicinals actualitzats, il·luminació adaptable amb regulació d’intensitat i temperatura de color, i una nova xarxa de dades i integració tecnològica.
La il·luminació mereix una menció especial. En neonatologia, la llum no és només un requisit funcional: és una eina terapèutica. Els sistemes instal·lats permeten replicar cicles circadians de llum-foscor, reduir l’estimulació lumínica en moments de descans i adaptar la intensitat segons les necessitats clíniques de cada moment. Un detall tècnic que, a la pràctica, contribueix al neurodesenvolupament del nounat.
Els nous boxes estan dimensionats i equipats per a l’atenció pediàtrica, amb capçaleres d’instal·lacions mèdiques, accés fluid des de l’àrea d’espera i condicions de privacitat adequades per a l’atenció dels pacients i de les seves famílies.
La incorporació de quatre noves habitacions individuals per a hospitalització pediàtrica respon a una tendència consolidada en l’arquitectura hospitalària contemporània: l’habitació individual com a estàndard de qualitat assistencial i no com un privilegi. Les habitacions individuals redueixen el risc d’infeccions creuades, milloren el descans del pacient, permeten una implicació més gran de la família en les cures i faciliten la comunicació de l’equip clínic.
En pediatria, a més, la presència dels pares durant l’hospitalització és un factor protector documentat: redueix l’estrès de l’infant, millora la seva col·laboració amb els tractaments i accelera la recuperació. El disseny de les noves habitacions ha previst espai suficient per a un acompanyant amb possibilitat de descans, llum natural i la incorporació d’elements que humanitzin l’entorn clínic sense comprometre les condicions d’higiene i funcionalitat. En aquest sentit, s’ha tingut en compte la companyia de germans o familiars de poca edat, amb una taula fixa disposada a dues alçades, amb les seves corresponents cadires petites perquè germans o cosins puguin dibuixar o jugar a la mateixa habitació que el nadó ingressat.
El repte de reformar sense aturar-se
Un dels condicionants més exigents del projecte ha estat la necessitat d’executar l’obra amb l’hospital en ple funcionament. La planta 8, amb els seus serveis de UCI Neonatal, Urgències Pediàtriques i hospitalització, no podia interrompre la seva activitat assistencial durant les obres i es van haver de traslladar provisionalment a una altra planta, però la resta de serveis de la planta 8 va continuar funcionant sense incidències durant l’obra.
L’estratègia adoptada es va basar en tres principis: sectorització rigorosa de la zona d’obres mitjançant tancaments provisionals certificats; planificació per fases per minimitzar la superfície afectada en cada moment; i coordinació estreta amb la direcció de l’hospital per garantir que els fluxos assistencials (accessos, circulacions de pacients i materials, evacuació d’emergència) no es veiessin compromesos en cap moment.
La substitució dels sis mòduls de fusteria exterior a la façana Oest va afegir una altra capa de complexitat: intervenir en l’envolupant de l’edifici sense afectar el funcionament interior va requerir una planificació detallada dels treballs a façana i la coordinació amb els torns del servei per minimitzar les molèsties.
El resultat ha estat una obra executada sense incidències assistencials: un assoliment que, en el context de la construcció hospitalària, mereix ser reconegut com a part integrant de l’èxit del projecte.
El projecte incorpora també criteris d’eficiència energètica en l’actualització d’instal·lacions, aplicant tecnologies de baix consum i sistemes de control que permeten optimitzar la despesa energètica sense comprometre les exigents condicions ambientals que requereixen els espais clínics d’alta especialització.