PINEARQ

arquitectura hospitalaria

Projectes > Educació

Construcció d’Universitats i Centres Educatius

Creiem fermament que els espais són també educatius, així que es fa fonamental dissenyar amb criteris arquitectònics que transmetin missatges d’integració, igualtat, sociabilitat. I aquests espais han de despertar l’interès dels estudiants per aprendre. En l’Era del Bany d’Imatges, aquesta missió es converteix en fonamental per a aquesta tipologia. El desenvolupament d’aquests edificis pretén millorar la qualitat de l’educació, acollir la demanda creixent i acompanyar la redistribució territorial.

Construcció de Centres Educatius

Els edificis educatius prioritzen el benestar de les persones a través de principis clars de disseny: la llum natural i la vegetació inunden les zones interiors; les circulacions es transformen en espais de trobada; es procura una acurada selecció de materials per a crear ambients càlids i acollidors; es crea una relació directa de l’interior amb l’exterior; els espais exteriors connecten l’edifici amb el context on se situa.

Aquests edificis, generalment, són elements singulars amb identitats visuals pròpies i destacades, però completament arrelats i adaptats al paisatge quotidià, inserits en el teixit urbà i integrats en el teixit social. És una arquitectura d’alta repercussió social: moltes vegades, els canvis pretesos en l’educació poden ser projectats a partir del disseny dels espais educatius.

Així que per això l’espai on s’educa no pot ser neutre: ha d’incentivar i facilitar les diverses activitats acadèmiques i ha de crear espais de relació i de comunicació entre les persones i amb l’entorn. Són espais que tenen una funció social perquè les activitats educatives contribueixen a dinamitzar la vida urbana, tant cultural, social com econòmicament. Perquè ens centrem en buscar solucions arquitectòniques que permetin una millor qualitat de vida, que consumeixin menys recursos i que restaurin l’entorn.

Disseny i Equipament d’Edificis per a l’Educació

Així que els usuaris d’aquests edificis per a l’educació —com els d’hospitals, residències sanitàries, laboratoris, oficines o habitatges— són cocreadors: s’involucren en el disseny des de l’inici i es converteixen en col·laboradors dels arquitectes. Un equipament, en definitiva, és un projecte que es converteix en un instrument de participació en el desenvolupament de la ciutat.

Aquests equipaments actuen com a fites urbanes, com a espais de relació i de connexió amb la població. Així que han de transformar la connexió entre l’acadèmia i la vida pública a través d’un tractament especial de l’espai públic que els embolica. L’arquitectura de relació amb l’entorn ha de ser capaç de convertir-se en una peça de simbolisme social i urbà, de representació i reivindicació cíviques. Aquest és l’espai públic que ha de suportar aquest tipus d’infraestructures: un que reforci el patrimoni arquitectònic i cultural d’una ciutat i d’una comunitat.

L’arquitectura dels equipaments educatius es converteix en agent fonamental en la cultura de l’aprenentatge. Fa èmfasi en el disseny biofílic dels espais, en la disposició de l’edifici en el context, en l’estructura del paisatge natural, en la flexibilitat de les formes, en la introducció d’energies renovables, en les qualitats emocionals dels ambients.